Site icon El blog del director

Lynch somia amb Fellini

Imatge expo Lynch-FelliniFins el mes de maig es podrà veure l’exposició de David Lynch que complementa la complerta retrospectiva que hem programat per commemorar el centenari de Federico Fellini. De la mà d’Isabella Rossellini, llavors la seva parella, el cineasta nord-americà va conèixer l’italià durant el rodatge d’Intervista, a Roma. Es van tornar a trobar el 1993 a l’hospital, per explorar una possible col·laboració conjunta. Tres dies després, Fellini entrava en un coma del qual ja no se’n sortiria. Lynch va quedar colpit per aquesta experiència mística i, gairebé vint-i-cinc anys després, va reprendre la idea de retre homenatge al seu admirat Fellini, un altre cineasta propens a explorar el món del subconscient i dels somnis.

Aquest cop, la proposta va sorgir de la Fellini Foundation de Sion, una institució creada a partir de la col·lecció de dibuixos i materials recopilats per un assistent suïs de Fellini. La trobada de Lynch amb Nicolas Rouiller, director d’aquesta Fundació, va tenir lloc a París. Damunt la taula hi havia, com a obsequi per trencar el gel, una gran caixa. Lynch va preguntar si eren xocolates suïssos però, en obrir-la, va comprovar que eren llapis de colors. A la següent trobada, va confirmar que respondria amb una sèrie de pintures sobre Vuit i mig, el seu film preferit. Primer havien de ser aquarel·les. Finalment van ser litografies impreses al taller Item, dotze de les quals s’exposen ara a la Filmoteca de Catalunya conjuntament amb una altra dotzena de dibuixos originals de Fellini de l’època de Casanova i procedents de la Fellini Foundation.

El disseny exclusiu de l’exposició de la Filmoteca, coproduïda per Creative Stage amb la col·laboració del consolat italià a Barcelona, està inspirat en les estructures metàl·liques de l’escena final de Vuit i mig, recreada pels gravats de Lynch. Esquena contra esquena, es poden veure els dibuixos de Fellini, prolífics en corbes femenines o en un autoretrat del cineasta vestit de dona. Malgrat les seves fantasies eròtiques, el director de Casanova no va deixar d’oferir un retrat despietat del seductor venecià. En les dues saletes annexes a l’espai expositiu es projecten un documental sobre la vessant pictòrica de Lynch (The Art life) i l’escena final de Vuit i mig. Periòdicament, doncs, els visitants escolten la inoblidable melodia de Nino Rota que acompanya aquella desfilada del circ de la vida que tant recorda el ball de la mort d’El setè segell de Bergman.

© Item éditions

La projecció de Vuit i mig va omplir la sala Chomón, com abans ho havien fet La strada, La dolce vita o Roma. Fellini te parròquia, antiga i nova, a la Filmoteca i la mitjana d’assistència a les sessions del cicle s’apropa als 170 espectadors. Un gran èxit. L’exposició romandrà oberta fins el 31 de maig i, a l’estiu, marxarà a Los Angeles de la mà del mateix Lynch. És un honor haver estat la tercera etapa, després de Sion i Rimini –la ciutat natal de Fellini-, d’aquest viatge cap a la ciutat dels somnis, on viu el director d’Erasehead. Barcelona no deixa de ser una ciutat plenament felliniana, tal com va proposar l’enyorat Jordi Grau en un llibre commemoratiu de la visita que el cineasta italià va fer a la capital catalana el 1985.

Exit mobile version