Honor, prestigi i confiança

És un honor que Víctor Erice i la productora Camm Cinco SL hagin confiat en la Filmoteca de Catalunya per dotar El sol del membrillo d’una nova vida en l’era digital. El film, estrenat el 1992, és una de les poques produccions espanyoles que havia estat preservada en un internegatiu destinat a restauracio-el-sol-del-membrillotirar còpies sense posar en perill el negatiu original. És des d’aquest suport, i el dels Betacam amb els quals es van rodar algunes escenes, com s’ha procedit a un escanejat a 6k com a primer pas de la digitalització. El so magnètic ha estat capturat i transferit gràcies a un aparell també restaurat per a l’ocasió, i la constatació d’algunes impregnacions d’acetat han fet necessàries algunes operacions de restauració. Tot aquest procés s’ha realitzat al Centre de Conservació i Restauració de Terrassa sota el control del mateix Erice, qui, finalment, ha introduït petites variacions en el muntatge original.

Aquesta és la versió que ha estat seleccionada pel festival de Cannes en una secció, Cannes Classics, destinada a les cada cop més nombroses restauracions, i aquest any específicament dedicada a films que han fet història a Cannes. El sol del membrillo n’és un, ja que va guanyar el Premi Especial del Jurat ara fa 25 anys. Si llavors la polèmica es va centrar en la presència a la secció oficial d’un film rodat en clau semidocumental, enguany la discussió al certamen se centrava en l’admissió de films produïts per plataformes digitals que no tenen prevista l’estrena a sales. La història del cinema és, també, la de la seva tecnologia.

el-sol-del-membrilloEl sol del membrillo, a partir d ara, podrà gaudir d’una nova vida a les pantalles gràcies al seu nou suport digital, que si bé canvia l’essència de la pel·lícula, respecta els colors originals d’un film particularment sensible a aquests matisos. El títol francès és Le songe de la lumière i, si als termes de “somni” i “llum” hi afegim el de “temps”, un altre dels elements protagonistes, tenim la definició del que és el cinema. Aplicat, en aquest cas, a la lluita que el pintor Antonio López emprèn per capturar la llum que es reflecteix en els fruits del seu codonyer que, en créixer a mida que avança el calendari, varien la minuciosa composició de l’enquadrament inicial.

Vint-i-cinc anys després, el film d’Erice ha tornat a Cannes. Llavors, Pedro Almodóvar estava al Jurat. Enguany n’era el president, i El sol del membrillo ja no necessita judicis. És un clàssic del cinema que el festival més prestigiós del món ha tornat acollir, ara a la sala del Grand Palais justament batejada amb el nom de Buñuel, i envoltat d’altres restauracions empreses per grans Cinemateques i laboratoris d’arreu del món. És un orgull per a la Filmoteca de Catalunya haver participat en aquesta operació com a fruit de la feina que ens es pròpia. Una gran felicitació compartida amb tot l’equip que hi ha treballat i un gran agraïment al cineasta per la seva confiança.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s