El títol del cicle amb el qual obrim la programació de l’any és rigorosament cert. Maria de Medeiros té el somriure més dolç. Però hi ha molts més elogis a dir d’aquesta actriu i realitzadora portuguesa que una gran part del públic coneix per Pulp Fiction, 
però que ha fet desenes de pel·lícules tant o més interessants. Quinze d’aquestes es poden veure fins a meitat de febrer a la Filmoteca gràcies a la seva complicitat. No només perquè ella ens ha ajudat a seleccionar-les, sinó perquè també en presentarà personalment unes quantes.
La sessió doble d’inauguració certifica moltes de les coses que es poden dir de Maria de Medeiros. Viagem a Portugal és un film dirigit per Sérgio Tréfaut, un amic de infància que li va fer una proposta agosarada: interpretar una metgessa ucraïnesa que va tenir problemes per creuar la frontera amb Portugal. A més de les connotacions socials, el film té una estètica particular –més en blanc que en negre- i l’actriu va haver d’aprendre’n els diàlegs, en rus, en una setmana. Segon repte: rodar en ple festival de Cannes un documental sobre la relació entre cineastes i crítics, Je t’aime… moi non plus: Artistes et critiques, amb càmeres domèstiques. “No recordava que la imatge fos tan trash”, va dir la cineasta després de tornar a veure un film que no té bons i dolents, que deixa parlar uns i altres i que si inclou alguna malifeta és l’afirmació de Ken Loach, a l’inici, quan equipara la relació entre directors i crítics a la que mantenen els fanals i els gossos…
Actriu de cinema i teatre, però també directora, guionista i cantant, Maria de Medeiros té una predilecció pel risc. Diu que ser actriu és com disposar d’un apartament on convides els teus personatges perquè s’hi trobin el més còmodes possible. No importa que siguin més o menys exòtics, que les dones que ha encarnat siguin centrades o excèntriques, que parlin en un o altre idioma. La seva professió no té fronteres, i més quan domina tants idiomes. Els que parla i el que domina gestualment amb aquest somriure més dolç que defineix el cicle que li dediquem. No podíem haver començat la programació del 2017 amb millor peu.