Programar una retrospectiva de la seva filmografia no és difícil. És extensa, variada i conté una sèrie de grans títols que il·lustren a la perfecció el perfil viril, enèrgic i tempestuós d’aquest actor d’origen humil que, amb la seva trajectòria professional, encarna el somni nord-americà. Fill d’un drapaire rus, com ell mateix s’autodefineix en el títol de la seva autobiografia, va trobar en el cinema i el teatre el camí cap a una popularitat que, en canvi, no va rebre mai la compensació d’un Oscar. Una tardana estatueta honorífica és tot el que Hollywood va brindar a aquest actor que, a la pantalla, havia retratat els bastidors del món del cinema en un film tan descarnat com Cautivos del mal.
Campió de lluita lliure universitària, Douglas es va emmotllar perfectament a personatges propensos a l’acció en films d’aventures (20.000 llegües de viatge submarí), pèplums (The Vikings) i, molt especialment, westerns com Camí de la forca, Los valientes andan solos o Els justiciers de l’oest, que ell mateix va dirigir. Aquesta vessant més física no estava renyida, però, amb la intensitat psicològica que va transmetre a les interpretacions de Van Gogh (Lust for life), el polític de Set dies de maig, el periodista sense escrúpols d’El gran carnaval o el publicista que repassa la seva vida a El compromís.
Tots aquests films es podran veure a la Filmoteca durant les properes setmanes per retre homenatge a un actor i productor, però també a una concepció del cinema que ja es història. Kirk Douglas és, ara per ara, una de les darreres llegendes vives d’aquell Hollywood clàssic que va fer del cinema l’espectacle més popular de bona part del segle XX.