Per anar fent boca: el centenari de la Revolució Soviètica, Jacques Rivette i Hou Hsiao Hsien són alguns dels cicles destacat de la programació de 2017, data en la qual celebrarem els cinc anys del Raval. Des d’aquell llunyà 21 de febrer de 2011 en què vam projectar West Side Story, hem anat consolidant una programació caracteritzada per la diversitat estètica i cultural, en què el cinema clàssic ha compartit protagonisme amb el contemporani, i hem dialogat amb totes les altres formes d’expressió artística gràcies a la transversalitat del setè art, però també a una nova seu que ens ha permès jugar a la lliga dels grans equipaments del país.
Maria de Medeiros i Eugène Green donaran aquest any el tret de sortida a una programació marcada per algunes commemoracions il·lustres: els centenaris de Fernando Rey, Susan 
Hayward i Joan Fontaine, els 70 anys de les repercussions del maccarthysme sobre Hollywood i, molt especialment, els cent anys de la Revolució Soviètica. No debades, quan Lenin va arribar al poder, va exclamar: “De totes les arts, el cinema és la més important”. Donem-li la raó!
També commemorem els cinquanta anys del festival de Sitges amb una exposició sobre la seva història i una retrospectiva integrada per un títol de cadascuna de les seves edicions. Deixem que la saviesa d’Àngel Sala sobre aquest tema ens permeti passar un estiu que corrobori que el cinema és fantàstic. El de Jacques Rivette també ho era, a la seva manera, i bo serà recordar-ho conjuntament amb la poètica del taiwanès Hou Hsiao Hsien.
La mort de Fidel Castro donarà més força a una retrospectiva del millor cinema cubà. Un dels seus deixebles va ser el brasiler Glauber Rocha, apòstol d’aquella estètica de la fam que reflecteixen Antonio das Mortes i unes Cabezas cortadas contaminades per l’Escola de Barcelona. Aquests eren els films que es projectaven a les sales del Cercle A, aquell circuit d’art i assaig que Jaume Figueras, Antoni Kirchner i Pere Fages van crear a la Barcelona dels anys setanta per educar tota una generació d’espectadors. Alguns d’aquests films, acompanyant una exposició, desfilaran per la Filmoteca.
Tindrem la singular presència de Jörgen Leth, un poeta i cineasta experimental danès que alguns recorden per deixar-se martiritzar per Las Von Trier a Las cinco condiciones. I d’altres el descobriran com a comentarista del Tour de França, afeccionat de la pilota basca o retratista de Michael Laudrup. I, last but not least, l’anunciada presència dels germans Dardenne es produirà finalment la primera setmana de març, amb el doble motiu d’una retrospectiva i l’estrena al nostre pais de La fille inconnue. Passat i present, a més de diversitat cultural i estètica, són, no ens cansarem de repetir-ho, els nostres signes de identitat. A fruir-ne, també, el 2017!