Després de quatre temporades de Per amor a l’art, obrim el focus. Amb la col·laboració sempre entusiasta del MNAC hi hem projectat 120 pel·lícules, i creiem que les relacions entre cinema i pintura han quedat exhaustivament reflectides amb biografies d’artistes, escenaris influïts per models pictòrics, retrats de museus i reflexions sobre l’acte de la creació en totes les seves facetes: des dels genis fins als falsificadors!
Lluny de llençar la tovallola per manca de matèria prima, encetem aquesta setmana la cinquena temporada amb objectius renovats. La pintura hi conserva un paper preponderant i, no per casualitat, obrim amb Francofonia, el darrer film d’Aleksandr Sokúrov: una picada d’ullet per recordar que si fa quatre anys arrencàvem amb L’arca russa, ara ens traslladem de L’Ermitage al temps dels tsars fins al Louvre en època de l’ocupació nazi.
La novetat de la proposta rau, però, en incorporar la literatura, l’òpera, la música, el teatre, la dansa i l’arquitectura als universos creatius als quals es pot apropar el cinema. Darrera de cadascuna d’aquestes disciplines hi ha equipaments i institucions de referència al nostre país, com L’Auditori, la Fundació Mies Van der Rohe, el Gran Teatre del Liceu, la Institució de les Lletres Catalanes, el Mercat de les Flors, el Teatre Lliure, el Teatre Nacional de Catalunya i, evidentment, també el MNAC. Tots ells s’han sumat entusiàsticament a la proposta.
Al programa veureu que la relació d’Iberia amb la dansa és evident, però si hem programat el Macbeth de Polanski no és tant per Shakespeare com per l’òpera de Verdi amb què el Liceu inaugura la temporada. El Ricard III de Richard Loncraine coincidirà, en canvi, amb la versió protagonitzada per Lluís Homar als escenaris del TNC. I si veieu The Ghost Writer amb les icones de literatura i música és perquè l’autor de la banda sonora del film, Alexandre Desplat, actuarà aquells dies a L’Auditori.
El cinema, per tant, dialoga perfectament amb la resta de les arts. Adapta, conjuga, s’hi impregna i musica textos, escenaris i partitures per crear el seu propi discurs integrador. Es per això que el cicle Per amor a les arts, en la seva primera temporada renovada, també inclou alguns films amb el cinema com a protagonista, des d’Eisenstein in Guanajuato fins a la recreació del Hollywood daurat de Hail, Caesar! A diferència d’altres arts, molt més consolidades, el cinema va néixer a les barraques de fira per esdevenir, bàsicament, una indústria que, ocasionalment, també produeix obres d’art. Els propers mesos en podreu veure un grapat.