L’exposició sobre les façanes de “Can Pistoles” no és, només, un exercici de nostàlgia. Jaume Figueras, a la inauguració, gairebé plorava d’emoció evocant una època de l’exhibició cinematogràfica que ja és història. Aquella història que van escriure empresaris com el Sr. Solé, responsable de la programació del Capitol, o dissenyadors gràfics com Antoni Clavé, Fernando Piñana i Àngel Camacho (pare i fill), autors d’aquella publicitat que col·locava la pel·lícula a peu de carrer, convidant el públic barceloní de les sis dècades compreses entre 1926 i 1989 a oblidar les penúries quotidianes a canvi d’unes hores plenes d’acció i fantasia.

Ho explicava, molt gràficament, Lluís Permanyer amb l’anècdota de la projecció d’un western al cèntric cinema Kursaal de Rambla Catalunya. A mitja pel·lícula, un dels espectadors del galliner va cridar: “Deu peles per l’entrada i només han sortit dos indis”. Ningú podia sentir-se estafat, en canvi, amb la programació del Capitol, que no enganyava ningú. Darrere títols com El proceso de las brujas o Kung Fu contra los 7 vampiros de oro, tothom sabia on invertia uns quartos atrets per les mateixes façanes de la sala situada a la part alta de la Rambla. Prop de la Plaça Catalunya, però ja per sota de la frontera que separa la Barcelona noble de la canalla.

Tot aquest imaginari és el que ara recull l’exposició de producció pròpia que ha comissariat amb gran encert Núria Expósito des de l’experiència adquirida amb els cartells de Mac. Ara, ha partit dels centenars de fotografies disponibles del Capitol, de dos cartells originals d’Antoni Clavé, amablement cedits per un col·leccionista privat i de programes de mà i material gràfic procedents dels nostres fons documentals.

Deia, al principi, que aquesta no és una operació exclusivament nostàlgica. Les Filmoteques no només exhibim i conservem pel·lícules clàssiques, sinó que l’evolució tecnològica del cinema ens exigeix preservar la memòria de l’espectacle cinematogràfic tal com va ser durant el segle XX. A l’època dels iPhones i els iPads, dels netflix i els wetransfers, bé està recordar el temps en què les pel·lícules només es podien veure en sales, sovint en programa doble, com el gran espectacle popular a l’abast de qualsevol butxaca. D’aquells temps i de la seva imatge parla, en definitiva, l’exposició Les façanes de Can Pistoles (Cinema Capitol, 1926-1989) que, fins el 5 de febrer, es pot veure a la Filmoteca.