Una galàxia no tan llunyana

Quan Columbia Pictures va constatar que Easy Rider havia costat menys d’un milió de dòlars i en va recaptar més de seixanta, va quedar clar que Hollywood estava canviant. Era l’any 1969, i a Hollywood s’obria l’enorme frontera entre un Studio System vell i escanyat per la competència televisiva i una nova era, en molts sentits: un nou llenguatge derivat dels nous cinemes europeus, uns nous hàbits socials impulsats pel maig del 68 i uns nous públics que American Graffiti (9)s’identificaven amb els excèntrics protagonistes interpretats per Dennis Hopper, Peter Fonda i Jack Nicholson.

La icona d’unes Harley Davidson travessant Estats Units com uns anys abans ho havien fet els cowboys a cavall també va fer fortuna i fa uns anys, el periodista Peter Biskind va associar el títol d’aquest film amb el de Toro salvatge per definir en un llibre imprescindible la generació que va canviar Hollywood als anys setanta. Aquest és l’esperit del cicle que programem aquest agost per deixar constància d’una de les mutacions decisives en la Història del Cinema.

Steven Spielberg, George Lucas, Francis Ford Coppola, Peter Bogdanovich, Bob Rafelson, Brian De Palma, Martin Scorsese, Robert Altman i Hal Ashby no només tenien talent. Van ser capaços de guanyar-se nous públics i, en alguns casos, rebentar taquilles amb una reformulació dels gèneres clàssics. Jaws conjuga les aventures i el terror per seduir un públic tan àvid d’emocions fortes com obert a  metàfores sofisticades. És el mateix que passa amb La guerra de les galàxies  i, òbviament, amb The Godfather, el gran tríptic sociofamiliar sobre els orígens de l’Amèrica contemporània.

The Last Picture Show (4)El llibre de Biskind, publicat en castellà per Anagrama, és generós en informació i fins i tot indiscret en explorar la rebotiga d’aquella generació privilegiada. La Filmoteca es limita a mostrar-ne les pel·lícules per donar a conèixer, o recordar, com va començar tot allò que ara està a primera fila. Tot va començar, probablement, quan els cinemes de províncies van tancar amb Red River perquè els joves marxaven a Corea. I així ho va mostrar The Last Picture Show, el film de Peter Bogdanovich amb què nosaltres vam tancar la programació de la sala de l’avinguda de Sarrià per endegar una nova etapa de la Filmoteca al Raval. Estem parlant, doncs, d’una “galàxia” molt llunyana. Prou llunyana per haver de ser evocada, però massa propera per no identificar-hi els orígens d’alguns grans cineastes encara en actiu.

Cicle Easy Riders, Raging Bulls: el nou Hollywood dels setanta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s