Tavernier, ni més ni menys

Haver disposat de la presència de Tavernier durant tres dies ha estat tot un luxe per a la Filmoteca. Respon a un perfil que encaixa perfectament amb el nostre tarannà. No només com a cineasta, sinó com a President de l’Institut Lumière i incansable investigador de la Història del Cinema, que posa en valor amb iniciatives com el seu recent documental Voyage à travers le cinéma français.

image_content_4951671_20160608133648És per aquest motiu que li vam proposar una “carta blanca” que ell ha respost amb dotze títols d’aquell cinema francès dels anys 30 i 40 eclipsat per la Nouvelle Vague. Li hem seguit el joc i els hem confrontat amb títols de la seva filmografia, amb jocs de miralls com els que composen La main du diable i Laissez-Passer i Coup de torchon i Macao, l’enfer du jeu. Afegir-hi, emmig, els comentaris de Tavernier presentant en directe cadascuna d’aquestes pel·lícules és la millor lliçó de cinema que una Filmoteca pot oferir.

Tavernier s’expressa des de l’òptica del cineasta, però també de l’investigador que ha parlat amb protagonistes de relleu. Sap contextualitzar el període de l’ocupació alemanya, per exemple, però també aprecia el travelling que va d’una guerra reproduïda en estudi a les cames d’una noia que cus les seves mitges. I, a més, es capaç de transmetre la seva saviesa amb una passió contagiosa que estic segur que els espectadors de la Filmoteca hauran pogut apreciar.

Tot això, evidentment, al marge del Tavernier cineasta. De l’autor d’una llarga filmografia polifacètica que es podria resumir en el seu amor al cinema i la reivindicació de personatges que, en molts casos, se li assemblen. Els policies de L-627, el militar de La vie et rien d’autre o el mestre d’escola de Ça commence aujord’hui son herois obstinats que lluiten -amb el suport de la raó- contra les injustícies socials, l’absurditat de la guerra i els obstacles de la burocràcia. Viuen intensament i, al mateix temps, els filma una càmera inquieta que no deixa de moure’s i que trenca la simetria dels enquadraments per esborrar les fronteres que separen el cinema de la vida.

A més del cinema, Tavernier estima a Barcelona, i ha descobert en la nova seu de la Filmoteca de Catalunya un al·licient més per tornar-hi , i ja tenim en cartera un nou cicle per l’any vinent. Hi ha matèria!

Cicle Bertrand Tavernier: el cinema i res més

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s