Un home savi

Fred Wiseman fa honor al seu nom. És un home savi que, al llarg de cinquanta anys de trajectòria professional, ha filmat una quarantena de institucions de tota mena, des d’un hospital psiquiàtric a Massachusetts i un centre d’experimentació animal a Atlanta fins a la National Gallery de Londres o el Crazy Horse de París. El mètode sempre ha estat el mateix: un equip de tres persones, una observació directa i neutra de la realitat i moltes hores de metratge. Sense veu en off, sense entrevistes: la força de la imatge com a instrument per capturar una realitat que no sempre s’ajusta al que ell mateix o una part del públic poden esperar. Aquí rau la riquesa de les seves paradoxes.

Frederick-Wiseman
Frederick Wiseman a la Filmoteca de Catalunya

Això és el que va succeir amb Law and Order, el retrat de la policia de Kansas City filmat el 1969 i que ha presentat a la Filmoteca el mateix dia que la Universitat Pompeu Fabra l’investia com a Doctor Honoris Causa en el marc de la seva contribució al Màster de Documental de Creació. En aquest film, rodat en plena guerra de Vietnam i de la lluita pels drets civils, veiem en acció la policia, de vegades en el límit de la brutalitat i en d’altres actuant amb una extraordinària tendresa. La força està en la realitat atrapada per la càmera i després muntada amb una estructura dramàtica pròpia d’un film de ficció. Amb la veritat per davant, Wiseman obté l’autorització per rodar els seus films a canvi de reservar-se la darrera paraula. En una sola ocasió, Titicut Follies, va ser objecte de la censura però, normalment, se surt amb la seva gràcies a la invocació de la Primera Esmena de la Constitució dels Estats Units, que garanteix la llibertat d’expressió, inclosa la possibilitat de filmar qualsevol institució pública.

La seva galeria cinematogràfica inclou moltes institucions socials (hospitals, escoles, casernes), però darrerament també s’ha decantat per les culturals, com la Comédie Française o el ballet de l’Òpera de París. En qualsevol cas, els seus films són sempre resultat de les immersions d’un cineasta que s’autodefineix com a “fantasista, fanàtic i obsessiu”. Només des d’aquest tarannà professional és capaç d’arribar al fons dels móns que retrata, a través d’una operació que el també documentalista Errol Morris defineix a la perfecció quan afirma que “Wiseman pinta la naturalesa humana tal qual és: una casa de bojos”. Ara per ara, la Filmoteca projecta vuit dels seus films, però ja hi ha el compromís  d’ampliar la retrospectiva durant l’any vinent. La seva filmografia bé s’ho val!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s