La confluència entre Elio Petri i Gian Maria Volonté es produeix en el marc del cinema polític dels anys seixanta. Un cinema sorgit majoritàriament a Itàlia, però també a França, en plena ressaca del maig del 68. Contra aquells cineastes que defensaven, com Godard o Straub, que calia “filmar políticament”,  d’altres apostaven per rodar films dirigits al gran públic amb un missatge tan compromès com didàctic. En aquest grup hi havia Francesco Rosi, Gillo Pontecorvo, els francesos Costa-Gavras i Yves Boisset i, naturalment, Elio Petri.

A Petri li dediquem una retrospectiva que ha presentat la seva vídua, i, i que està acompanyada d’una exposició que, en paral·lel, es pot veure a l’Istituto Italiano di Cultura. Allà ja es van projectar, fa molts anys, uns films que llavors viatjaven per via diplomàtica perquè la censura franquista no permetia veure el cinisme del policia corrupte d’Indagine su un cittadino al dilà di ogni sospeto o els treballadors de La classe operaia va in paradiso. Gian Maria Volonté va ser el protagonista d’ambdós dos films i una icona d’aquell cinema que tant la dreta com l’extrema esquerra tenien sota sospita. Ara és el moment de reivindicar-los en el cànon que els hi correspon.

Atzars del calendari de programació han volgut que aquest cicle coincidís amb la presència de David Simon a la Filmoteca per presentar tres documentals que contextualitzen a la perfecció Treme, Show Me a Hero i The Wire. Val a dir, en primer lloc, que sèries de televisió com aquestes són molt ben rebudes a la Filmoteca de Catalunya. Si la petita pantalla va néixer com a competència del seu germà gran, ara és un dels fars del cinema contemporani, i així s’ha de reconèixer, amb amplitud de mires. Trames adultes, amb frondoses branques narratives paral·leles i uns actors excel·lents permeten anar encara més enllà que el cinema a l’hora de barrejar els gèneres amb la seva implicació social.

The Wire, sense anar molt lluny, multiplica la influència dels films de Martin Scorsese o de les novel·les de Richard Price per erigir-se com un gran fresc ubicat a Baltimore que dóna cabuda al tràfic de droga, el funcionament de la policia, la corrupció econòmica o els interessos polítics. Simon, convidat a Barcelona pel festival Serielizados, coneix aquest món de molt a prop. N’ha escrit com a periodista, l’ha traslladat a la ficció i el re-alimenta amb una implicació a la política que va des d’entrevistar el president Obama a qualificar Trump de polític disfuncional. El cinema queda petit al costat d’un monstre d’aquestes proporcions.