Per anar fent boca

Ens agrada anticipar-nos a la jugada. I, com cada any per aquestes dates, anticipem el gruix de la programació de l’any següent. D’altres equipaments culturals compten per temporades, com la lliga de fútbol o les desfilades de moda. A la Filmoteca, en canvi, no tanquem a l’estiu. Sis dies per setmana, any darrera any, oferim bon cinema de tots els temps i diverses procedències.

Aquest és el criteri que hem seguit els darrers cinc anys i que, de cara a 2016, tindrà grans cineastes com a caps de cartell. L’obra de Wim Wenders, a cavall entre Alemanya i Hollywood, la coherent filmografia dels germans Luc i Jean-Pierre Dardenne i alguns dels títols menys coneguts del no menys prolífic Jean-Luc Godard, o l’aposta de Bertrand Tavernier pel cinema francès dels anys quaranta, el La programació de la Filmoteca de Catalunya per al 2016, a un sol cop d'illjustament menyspreat per la Nouvelle Vague, en són alguns dels protagonistes. A Isabel Coixet, a més de programar-ne filmografia internacional, també li hem proposat una carta blanca que ens ha respost amb diversos retrats de “dones (bastant) perdudes”, personatges en els que no costa gaire identificar el mirall en què es reflecteixen les seves pròpies protagonistes.

Fidels a la programació de cinema mut, aquest any apostem pel Hitchcock britànic. Les còpies restaurades procedents del British Film Institut convidaven a revisar els orígens del mestre del suspens. Dues de les grans estrelles d’Hollywood celebren, aquest any, el seu centenari: Gregory Peck i Kirk Douglas mereixen, amb escreix, que revisem alguns dels seus millors títols. En d’altres codis dels melodrama s’expressa, d’altra banda, el mexicà Arturo Ripstein, protagonista d’una retrospectiva que coincideix amb l’estrena del seu darrer film: La calle de la amargura.

Més cicles per al 2016: el binomi entre el director Elio Petri i l’actor Gian Maria Volonté a propòsit del cinema polític italià, les produccions de Lluís Miñarro o les escletxes per les quals la censura va deixar passar imatges torbadores procedents del cinema comprès entre els anys vint i els setanta del segle passat. Va ser en aquesta dècada, justament, quan Hollywood va canviar de rumb de la mà d’una generació encapçalada per Spielberg, Scorsese, De Palma o Altman que va accelerar el ritme del cinema nord-americà a remolc de l’inesperat èxit d’Easy Rider. Peter Biskind va retratar aquesta generació en un llibre, Easy Riders, Ragging Bulls, que nosaltres hem convertit en la gran retrospectiva del proper estiu.

Evidentment, queda encara espai per a altres propostes, però aquest és el gruix de la programació que properament desfilarà per les pantalles del Raval. Hi ha quins acusa d’eclèctics. Nosaltres apostem pel bon cinema, tout court. I ho fem amb el suport d’un públic que encara aposta per les projeccions en sala i ens reforça, dia a dia, amb la seva presència. Aquest any arribarem molt a prop dels 150.000 espectadors. El repte de 2016 es superar-ho!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s