El 1972, Paul Schrader va publicar un assaig sobre tres cineastes als quals qualificava de “transcendents”: el francès Robert Bresson, el danès Carl T. Dreyer i el japonès Yasujiro Ozu. Des de postures religioses diverses, la seva base mística és comú i també fàcilment detectable en l’obra de Schrader, tant en els guions escrits per a Martin Scorsese –com Taxi Driver o The Last Temptation of Christ– com en els films dirigits per ell mateix, d’American Gigolo a Hardcore. Ombrívol i tortuós, habitat per personatges angoixats i carregats de complexos i sentiments de culpabilitat, aquest món l’apropa a d’altres dos cineastes nord-americans igualment etiquetats com a independents: David Lynch i Jim Jarmush.
L’univers del director d’Eraserhead no és menys obscur i tenebrós. Està poblat per monstres, de naixement (L’home elefant) o per vocació (Blue Velvet), es troba còmode en la foscor i transita per les fronteres entre la realitat i el malson (Lost Highway, Inland Empire). Acompanyades per les partitures d’Angelo Badalamenti, les seves imatges són hipnòtiques, sirenes que arrosseguen espectadors incauts o suïcides vers les sinistres profunditats que bateguen sota la gespa aparentment idíl·lica de la primera seqüència de Blue Velvet.
Els personatges de Jarmush tenen un punt més humà, la qual cosa no vol dir que no siguin excèntrics ni que visquin en les fronteres de la normalitat. Són estranys en un paradís que es volen fer seu, outsiders que fugen vers el no res o japonesos que aterren en el planeta Memphis després del regnat d’Elvis. Quan esdevenen vampirs, com els protagonistes de Only Lovers Left Alive, s’apropen tanmateix als de Schrader o Lynch en la seva reivindicació d’un món que no es troba còmode amb la realitat que l’envolta.
Schrader aplicava a Bresson, Dreyer i Ozu la noció de transcendental a partir de l’aparició d’expressions espontànies del Sagrat en qualsevol cultura i també de formes artístiques i estils comuns. Ell mateix, Jarmush i Lynch també reuneixen aquestes característiques que des de la Filmoteca volen proposar com a reflexió i entreteniment durant tot l’estiu. Estem segurs de que les comparacions, lluny de ser odioses, resultaran enriquidores.