On és el secret de Kiarostami?

“No era cap broma. A Iran, els codonys no els pintem, ens els mengem. De la mateixa manera que, quan vaig ser a Múrcia fa un parell d’anys, estava tot ple de taronges bordes i ningú no les tocava. Nosaltres les trobem boníssimes”. Amb aquestes paraules senzilles, Abbas Kiarostami responia una pregunta que jo li volia traslladar des que vaig veure les seves correspondències fílmiques amb Victor Erice. Kiarostami picava l’ullet al director d’El sol del membrillo amb un codony que cau d’un arbre, rodola per un riuet i acaba a la panxa d’un pastor iranià i una de les seves cabres. Allà no pinten, mengen.

Aquesta metàfora defineix molt bé el cineasta que ha inaugurat la retrospectiva que li dedica la Filmoteca amb la presentació de ¿Dónde está la casa de mi amigo?, el film que el va donar a conèixer internacionalment ara fa gairebé trenta anys. Des de llavors, ha estat distingit per festivals d’arreu del món, però va quedar sorprès de veure una sala tan gran i tan plena de públic. Aquest era l’aspecte de gala que oferia la Chomón per acollir la presència del director d’El sabor de las cerezas.

Va evocar el rodatge de ¿Dónde está la casa de mi amigo? en plena guerra amb Irak i la projecció de la pel·lícula acabada davant els seus protagonistes no professionals, que aplaudien cada cop que es veien a la pantalla, i també va desvetllar que el secret per rodar amb nens és disposar d’un equip reduït. Uns anys després, Akira Kurosawa li va confessar els seus problemes amb uns actors infantils i la clau és que tenien por davant d’un equip tan nombrós com el del cineasta japonès.

Al llarg de les properes setmanes, a la Filmoteca podrem veure onze llargmetratges de Kiarostami. Entre aquests hi ha el que va guanyar la Palma d’Or de Cannes, el premi del Jurat de Venècia per El viento nos llevará o els dos que ha rodat més recentment fora d’Iran: Copia certificada a Itàlia, i Like Someone in Love al Japó. Ara prepara un nou projecte a la Xina, però segueix vivint a Teheran i no descarta tornar a rodar al seu país. De moment, del taller que està impartint a Barcelona en sortirà un curtmetratge, una peça més per afegir a l’obra d’aquest cineasta de mirada poètica i capacitat per distingir que darrera l’estètica d’un codony també hi ha la realitat de la gent que el necessita per menjar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s