Des que la primavera de 2013 vaig veure “Le monde enchanté de Jacques Demy” a la Cinémathèque Française, vaig quedar seduït pels jocs de miralls que l’obra del cineasta francès establia amb un impressionant entorn documental nodrit de fotografies, guions, dibuixos o esboços de decorats i vestuari. Un any i mig més tard, l’exposició arriba ara a la Filmoteca de Catalunya en una versió adaptada però que no perd l’essència original. Els cinc àmbits establerts pel comissari Matthieu Orléan estableixen un itinerari cronològic que va des dels orígens a Nantes i el rodatge de Lola fins l’etapa més fosca constituïda per Parking i Trois places pour le 26 seguida d’un epíleg pictòric i fotogràfic que revela la mirada de l’autor de Les parapluies de Cherbourg.
L’exposició, que es podrà veure fins el 31 de gener, va acompanyada d’una retrospectiva dels seus films, la majoria d’ells restaurats. Darrera tota aquesta operació i hi ha la família del cineasta i Agnès Varda, acompanyada per la seva filla Rosalie ha estat present a Barcelona per confessar-se com una espectadora més. Li acceptem la modèstia, però ella sap que no ho és. Els seus anys de convivència amb Demy la van convertir en un testimoni privilegiat que fotografiava els rodatges i estava al corrent de tots els detalls de la producció. També es autora de tres films sobre Demy: dos documentals i la ficció Jacquot de Nantes, una reconstrucció de la infantesa de Demy rodada com una declaració d’amor al company que sabia que tenia els dies comptats per una malaltia terminal.
Veure, conjuntament, els films de Demy i Varda és abocar-se, com diu el cicle, a tot un món. A dos universos paral•lels que contenen l’essència del cinema a través de la seva relació amb la realitat però també una sublimació gairebé onírica. No dabades, Demy va ser l’únic cineasta de la Nouvelle Vague que va rodar un film a Hollywood, l’incomprés “Model Shop” que conjugava fascinació amb crítica social. Tal com va escriure Serge Toubiana, director de la Cinémathèque, “Jacques Demy és un cineasta marxista, tendència Broadway”.