Els sis llargmetratges que Renato Berta ha fet com a director de fotografia d’Alain Tanner acrediten el seu coneixement del cineasta suís. De fet, tots dos van començar plegats amb Charles, mort ou vif, el film que la setmana passada va presentar a la Filmoteca amb reminiscències del maig del 68, una fotografia en blanc i negre procedent de pel·licula de 16 mm inflada a 35 mm i uns moviments de càmera aconseguits des d’una cadira de rodes que manipulava el mateix Tanner, en el més pur estil Nouvelle Vague.
El binomi Tanner-Berta és molt potent, està ple de complicitats, i així es podrà constatar en la retrospectiva que dediquem a l’autor de Jonàs, que tindrà 25 anys l’any 2000. La trajectòria del director de fotografia és, però, molt més àmplia, i la seva filmografia és de les que provoquen tanta enveja com admiració. Resnais, en tres ocasions, però també Malle, Oliveira, Gitai, Rohmer, Chabrol, Rivette o Godard són altres realitzadors que han confiat la imatge dels seus films a un mestre de la llum que defineix el seu ofici com la suma de l’enquadrament i la fotografia. Resulta difícil, però, buscar un “estil Berta”, perquè ell s’acobla als projectes que té entre mans com si fossin un prototip i cada cop que treballa amb un nou realitzador és com si es tractés del seu primer film.
Des de la càmera Eclair amb la qual va debutar fins als darrers aparells digitals, Berta s’ha adaptat a l’evolució de la tècnica del seu ofici sense renunciar a la recerca de la coherència que exigeix cada film. Teoritza, però alhora toca de peus a terra, i si el director li demana un color, en vol veure un exemple concret. També exigeix portar la càmera i controlar el quadre. És una manera d’estar més a prop dels actors i saber quin és el moment bo per filmar. Els seus consells valen el seu pes en l’or de l’experiència, i així ho va transmetre tant als espectadors de la Filmoteca com als alumnes de l’escola Bande à Part. Berta és un mag que no té cap problema a revelar els seus trucs, però cal ser conscient que no tothom esta capacitat per reproduir-los amb la seva excel·lència. La seva trajectòria professional l’avala, i la seva simpatia el converteix en un personatge adorable.
