Durant la Segona Guerra Mundial, va haver-hi films de propaganda nazi i antifeixistes. Posteriorment, la mirada retrospectiva des del bàndol guanyador va carregar les tintes contra Hitler, els seus aliats i les seves atrocitats. Durant la Primera Guerra Mundial, el cinema es trobava encara a les beceroles, i els films de propaganda, que n’hi va haver, abusaven de mostrar les desfilades i les condecoracions. La mirada cinematogràfica que després s’ha dirigit vers aquell conflicte ha carregat majoritàriament les tintes, en canvi, en la denúncia de la guerra. Sense distinció de bàndols.
El pacifisme és, efectivament, el leit-motiv que impera en el cicle De sang i de fang. 1914-1918, que hem programat aquest estiu per commemorar el centenari d’aquell esdeveniment. Cineastes d’arreu del món, també alemanys, i de totes les èpoques coincideixen a subratllar la barbàrie d’aquella guerra, que “de cavallers” en va tenir ben poc. Camp d’experimentació per a noves armes mortíferes i tauler d’escacs per a veritables massacres comeses per les arbitrarietats d’oficials, la Primera Guerra Mundial va ser una lliçó d’antibel·licisme que, tanmateix, no va impedir l’esclat de la Segona.
Entre les quaranta pel·lícules programades n’hi ha que aborden les causes (De Mayerling a Sarajevo) i les conseqüències del conflicte (The White Cliffs of Dover), la neutralitat catalana (Victòria! La gran aventura d’un poble) i les massacres (Verdun, visions d’histoire), les noves armes (Wings) o l’espionatge (Mata Hari), l’amistat entre un jove i un cavall (War Horse) i el caràcter absurd d’una burocràcia que comptava cadàvers (La vie et rien d’autre) o perllongava el conflicte més enllà de l’armistici (Capitaine Conan).
Els grans clàssics de directors com Chaplin, Lubitsch, Kubrick, Losey, Rosi, Trumbo i Renoir coincideixen, tanmateix, en un pacifisme que es transforma en acusació. Per la via de l’humor, com a Shoulder arms, o de l’amor més enllà dels bàndols, com a Broken Lullaby. Però, per damunt de tot, a través de la denúncia de l’arbitrarietat dels oficials de Paths of Glory, King and Country o Uomini contro, de l’horror que transmet el cos mutilat de Johnny Got His Gun o de la divisió que les fronteres exerceixen entre les classes socials a La grande illusion.
