Mac, un artista de les imatges

Adaptar l’estratègia de l’estrena nord-americana de Pulp Fiction al mercat europeu va exigir una campanya que, l’any 1994, va costar l’equivalent de tota la producció d’un llargmetratge espanyol. Un dels elements que es van haver de modificar va ser el cartell. Allò que, als Estats Units, remetia a l’estètica dels “pulp”, les novel·les policíaques de quiosc, deixava de tenir sentit al vell continent. És en aquest context que l’obra d’un bon cartellista resulta essencial per transmetre tot un film en una sola imatge.

Macario Gómez Quibus, més conegut com Mac, va fer aquesta feina durant bona part de l’època daurada del cinema. La seva producció abasta quatre mil cartells de pel·lícules de tots els gèneres, però sempre capdavanteres, ja fossin superproduccions de Hollywood o vehicles al servei d’estrelles locals, com Sara Montiel. La Filmoteca de Catalunya té dipositats un miler d’aquests cartells i, fins el 14 de setembre, n’exhibim un centenar en una exposició comissariada per Núria Expósito.

Al llarg del seu itinerari es pot veure la tècnica de l’artista, materials de treball i, molt especialment, la seva capacitat de síntesi. Una silueta de Pepe Isbert, inconfusible, que projecta una ombra llarga i sinistra és la imatge perfecta per definir El verdugo sense topar amb la censura de l’època. Mac es va fer un tip de pujar escots o, fins i tot, de suprimir-los, com el de Brigitte Bardot a La verité. A Tom Jones, d’altra banda, li van fer substituir un llit envoltat per un parell de sabates d’home i diverses de dona per el rostre del protagonista acompanyat del de les seves amants. Mac va obeir les ordres, però no se’n va estar d’afegir una picada d’ull que Albert Finney no feia a la pel·lícula.

Dins la mateixa exposició podreu veure-hi la interessant entrevista que li ha fet la mateixa Núria Expósito. Mac explica algunes anècdotes com aquesta, però ell mateix ho reconeix: no és un home de paraules. S’explica molt millor amb els estris de l’artista gràfic, i la seva obra ho corrobora plenament. La història del cinema no és només la de les pel·lícules. També és la de tot allò que les envolta.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s