Formar nous espectadors

La Filmoteca de Catalunya ha acollit un Workshop internacional al voltant de FilmEd, un projecte liderat des de la Universitat Autònoma de Barcelona que vol establir una diagnosi de l’ensenyament del cinema a la comunitat europea. Dins les funcions que la Llei del Cinema a Catalunya atorga a la Filmoteca de Catalunya també hi ha la de formar nous públics i és des d’aquesta perspectiva que potenciem diverses activitat pròpies i acollim iniciatives com aquesta.

La participació de diversos grups i institucions d’arreu del continent ha posat de manifest l’existència d’un mateix neguit per fomentar l’educació audiovisual dels nens i nenes en una matèria, el cinema, que sembla d’abast autodidacta però, al mateix temps, requereix de la formació crítica. El llenguatge cinematogràfic, els films com a vehicle d’altres matèries –Història, Socials, Ciències- o de diàleg transcultural son les grans àrees d’actuació en una competència que equidista dels respectius ministeris de Cultura i d’Ensenyament.

La Comissió Europea estimula els estudis i els projectes però no te competències per intervenir en unes polítiques individuals dels Estats que, ara per ara, son molt asimètriques, amb França, el Regne Unit i els països escandinaus al capdavant. A Catalunya, Drac Màgic va ser una iniciativa privada pionera en aquesta matèria. Després han aparegut altres col·lectius i, des dels Serveis Educatius de la Filmoteca ens hem sumat entusiàsticament a garantir un públic pels films que, d’altra banda, preservem.

Els canvis tecnològics que periòdicament afecten al cinema –ara amb el digital al capdavant– obliguen a replantejar estratègies però topen sistemàticament amb uns pilars educatius edificats sobre el llibre i la paraula. El cinema, dissortadament, encara està sota la sospita de l’entreteniment, mentre els videojocs ja apareixen en un horitzó que també reclama la seva implicació didàctica. Des dels orígens del cinema, l’església i determinats col·lectius socials, van tenir clara la utilització pedagògica del cinema. Costa creure que, més de cent anys després, encara hi hagi dubtes sobre l’evidència que una imatge val més que mil paraules.