Benvolgut Ventura,
La Filmoteca de Catalunya tenia un deute pendent amb tu. S’han fet desenes de retrospectives de la teva obra arreu del món, però encara no havies estat profeta a la teva terra. Calia, doncs, omplir aquest buit, i la nova seu del Raval ens ha semblat un lloc adient per acollir-la: al centre de Barcelona i en un barri on hi has rodat sovint, d’El vicari d’Olot fins a La rossa del bar.
Hem canviat, tanmateix, la fórmula de la retrospectiva tradicional. Els teus vint-i-cinc llargmetratges s’han estrenat puntualment a Catalunya amb molt de públic, s’han vist periòdicament per televisió i estan disponibles en DVD. Ignasi M, el teu darrer llargmetratge, fins i tot es va estrenar a la Filmoteca, com a inauguració del Festival de Cinema Gai i Lèsbic. És per aquest motiu que t’hem ofert una “carta blanca”, una invitació com la que també hem tramès a Bigas Luna, Juan Marsé, Eduardo Mendoza o Benet Casablancas, per ser resposta amb una tria de les teves preferències.

Entre les teves preferències hi ha I Vitelloni, un film iniciàtic d’un cineasta tan mediterrani com Fellini. Tambe hi ha la fredor nòrdica de Crits i murmuris, de Bergman, o una picada d’ullet al Woody Allen d’Annie Hall. No hi podia faltar un gran melodrama de Visconti (Rocco i els seus germans) o la lluita de classes filtrada per l’homosexualitat fassbinderiana de La llei del més fort. L’alternanca de gèneres que es produeix a la teva filmografia queda també compensada amb la tria que has fet de La vida de Brian i Topsy Turvy, el musical de Mike Leigh que remet als teus antecedents teatrals.
A la teva autobiografia dius, Ventura, que la teva vida és el cinema i el cinema és la teva vida. Crec, sincerament, que la carta blanca amb què generosament ens has respost així ho corrobora, i espero que els espectadors de la Filmoteca que comparteixin aquestes sessions que has programat també en surtin plenament convençuts.
Una abraçada,
Esteve Riambau