André S. Labarthe ha impartit quatre veritables lliçons de cinema. No és cap eufemisme, i qui hi hagi assistit sap que no exagero. Als seus més que ben portats 82 anys, Labarthe pertany a la mítica generació de Cahiers du Cinéma i, com la majoria dels seus companys de la Nouvelle Vague, va substituir la ploma per la càmera. A diferència de Truffaut, Rohmer o Godard, tanmateix, ell va seguir fidel a la crítica i l’anàlisi cinematogràfiques amb Cinéastes de nôtre temps, una sèrie d’entrevistes i retrats filmats que, des de fa cinquanta anys, constitueix una veritable Història del cinema. Lang, Vidor, Buñuel, Von Sternberg, Hitchcock, Ford o Jerry Lewis, però també Chabrol, Moretti, Scorsese o Cronenberg són alguns dels cineastes que Labarthe ha explorat amb la seva càmera des de la premissa que un gest o una mirada valen, de vegades, més que les mil paraules que pugui recollir una entrevista transcrita.

Al llarg de quatre intenses sessions, Labarthe ens ha explicat secrets dels seus rodatges, impressions de primera mà d’alguns monstres del cinema, mirades sobre ballarines de tarannàs ben diversos i reflexions sobre les relacions entre el cinema i la realitat. No creu que sigui greu, per exemple, desvetllar el rodatge del darrer pla de Profession Reporter perquè no li treu l’encant. Comissionat per fer un reportatge sobre el festival de Cannes va preferir, en canvi, filmar-lo des de la banalitat dels reportatges que emetia la televisió, al mateix temps que arribava la notícia de la mort de Rita Hayworth. “Eren dues formes de veure morir el cinema”, va dir aquest testimoni privilegiat de l’art del segle XX.

Labarthe és un home que ha fet del cinema la seva vida i, per tant, dins una filmoteca es troba com a casa seva. Admirat de la fidelitat i l’atenció del públic de la de Catalunya, ha promès tornar-hi sempre i quan la feina li ho permeti. A finals de mes comença el rodatge d’un nou capítol sobre Adolfo Arrieta, i a casa seva té centenars de llaunes plenes de tresors inèdits dels quals a penes se’n recorda, però revisa de tant en tant per prosseguir rodatges iniciats fa trenta anys. Si poguéssim, nosaltres l’acolliríem de per vida i, en qualsevol cas, forma part de la nostra petita història institucional. Ell ho ha vist tot sense perdre la curiositat per les novetats i, des de la seva experiència, el cinema es veu amb uns altres ulls. Els de qui l’ha viscut en contacte amb els seus més grans creadors i l’apassiona compartir aquest privilegi.