Música i cinema

En què s’assemblen l’slapstick i Mozart o To Be or Not To Be i una simfonia? Els que vareu assistir a la masterclass que Benet Casablancas va impartir per respondre a la carta blanca que li hem proposat en sabeu les respostes. No són òbvies, però són coherents des del moment que procedeixen d’un creador que ha sabut detectar les sincronies rítmiques entre la música i el cinema. Casablancas és un cinèfil convençut i prefereix utilitzar el terme de banda sonora perquè els silencis, subratlla, també conten. Una prova: la batalla de Ran, un dels films que ha triat dins el cicle que projectarem les properes setmanes.

La batalla del gel d’Aleksandr Nevski és, en canvi, un prodigi d’articulació entre les imatges i la música, i Casablancas en va mostrar la partitura de Prokófiev i també una escena del film d’Eisenstein. 2001: A Space Odyssey, en canvi, és un exemple de música aliena aplicada al cinema perquè mai més El Danubi blau es pugui sentir sense pensar en el ballet espacial de Kubrick. Hitchcock, d’altra banda, va ocupar un lloc central en la conferència del compositor que va precedir la projecció de Vertigo. Va citar el llibre d’entrevistes entre Truffaut i el mag del suspens com un text de capçalera i va evocar, amb tot luxe de detalls, el clímax de L’home que sabia massa, que culmina amb un cop de platerets.

Casablancas va posar un especial èmfasi en la comèdia. No tant per la importància que pugui jugar la música en aquest gènere, com per la seva estructura rítmica amb sòlides connotacions musicals. I és aquí on les riallades d’una òpera de Mozart sintonitzen amb l’slapstick, o els tres gags del To Be or Not To Be damunt l’escenari segueixen una progressió similar a la d’una simfonia. O, també, on va reaparèixer Hitchcock per mostrar que una escena d’Enviat especial pot conjugar un assassinat, una persecució i el gag de l’home que desisteix de creuar un carrer transitat per fugitius, perseguidors i policies. Com si es tractés d’una melodia que el compositor sap detectar darrere les imatges. Estic convençut que The Shop Around the Corner, Ascenseur pour l’échafaud o Saraband –altres pel·lícules incloses en el cicle– no es veuran igual si els apliquem les lliçons de Benet Casablancas.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s