Començar un cicle de cinema britànic que inclourà més d trenta títols d’aquesta nacionalitat amb In this world, un film que transcorre a Pakistan, Iran, Afganistàn i Turquia, pot semblar una provocació. Michael Winterbottom, el seu director, va entendre perfectament el repte de la Filmoteca de Catalunya i va acceptar venir a Barcelona per presentar una pel·lícula que ell considera plenament assumible des d’un concepte del cinema anglès “no exclusiu”.

Al costat de Hitchcock, Lean, l’Ealing, la Hammer, el Free Cinema, Ken Loach o Mike Leigh, Winterbottom és tant o més britànic i, en alguns casos, molt més prolífic: 24 films en 20 anys, a més de documentals i programes per a la televisió, diuen molt de la capacitat de treball d’un realitzador. A més, li agrada viatjar i no ha dubtar en plantar la seva càmera a Canadà, Sarajevo, Dubai i, en tres ocasions, a Pakistan. Aplicada al seu estil, aquesta diversitat l’ha fet mereixedor de l’etiqueta d’”eclèctic”. No se la treu de sobre i s’escapoleix, com pot, de la pregunta recurrent dels periodistes.

També demana que no se l’identifiqui amb cap dels seus personatges. Prefereix definir-se com un “narrador d’històries” i roda quan en troba una que li interessa, ja siguin guions originals o adaptacions literàries. És per aquest motiu que ha freqüentat la comèdia i el drama, el thriller i la ciència ficció o, fins i tot, el western. És un cineasta d’ofici i, en les distàncies curtes, una persona encantadora.

Winterbottom es va sorprendre gratament en veure la sala Chomón plena per veure In this world, un film sobre l’emigració rodat fa dotze anys però d’una vigència colpidora. La història dels dos nanos que fugen del seu país per arribar a Londres és fictícia, però podria haver estat real com la vida mateixa. Així és tot el seu cinema: directe, colpidor, entranyable. So cool!