El crític que exercia de cronista

Fa vint anys que va morir José Luis Guarner i a la Filmoteca ho hem volgut recordar amb una sessió d’homenatge al crític de cinema més influent que hi ha hagut en aquest país. Ramon Font, que hi va coincidir a les pàgines de la històrica Film Ideal, va recordar que, ja llavors, Guarner impressionava per la seva erudició als crítics joves, que tenien set o vuit anys menys que ell. Era tan brillant que, fins i tot, va superar els prejudicis ideològics derivats d’escriure en una altra publicació, Documentos Cinematográficos, associada a l’Opus Dei.

Guarner va col·laborar en diverses revistes especialitzades, amb una particular assiduïtat en aquella etapa de Fotogramas en la qual va coincidir amb Maruja Torres, Terenci Moix, Romà Gubern o Enrique Vila Matas. Va ser posteriorment, tanmateix, quan Guarner va trobar en la premsa diària, i molt especialment a les pàgines de La Vanguardia, el format idoni per al text breu i carregat d’idees que expressava amb frases sempre enginyoses. La seva amistat amb Guillermo Cabrera Infante, evocada per Lluís Bonet Mojica, procedia justament d’aquesta coincidència en el joc de paraules, l’heterodòxia del gust i la contaminació de les referències cinematogràfiques per la literatura o la música. O, més precisament, la novel·la negra i el jazz.

La influència de Guarner ha arribat a les noves generacions de crítics, representats per Violeta Kovacsics a la sessió d’homenatge, en la qual es va projectar Las tres noches de Eva. La pel·lícula escollida podria haver estat Roma, città aperta, del seu admirat Rossellini, o Centauros del desierto, el western que va demanar tornar a veure poc abans de morir. Vam preferir, tanmateix, que fos la deliciosa comèdia de Preston Sturges protagonitzada per Henry Fonda i Barbara Stanwyck, que Guarner adorava. Va ser un mestre de crítics però ell preferia autodenominar-se cronista i com a tal exercia des dels festivals que freqüentava o els que ell mateix organitzava, com la Setmana de Cinema de Barcelona. La seva memòria va ser recollida en un llibre antològic, Autoretratato del cronista, però ara es pot ampliar gràcies al repositori digital de la Filmoteca. Centenars de textos seus, als quals s’hi afegiran molts més, estan accessibles per documentar els seus gustos com a referència ineludible per als amants del cinema, els que vam tenir el privilegi de conèixer-lo personalment i les futures generacions que tenen molt per aprendre’n.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s