La fotografia va substituir la pintura com una finestra sobre el món. Sobre un món que, al bell mig del segle XIX, era inaccessible per a la majoria dels mortals, fàcilment embadalits davant paisatges i ciutats més o menys exòtiques. El cinema va donar un pas més: va aportar moviment a una realitat que, sota el títol de “vistes animades”, s’apropava als ulls, oberts de bat a bat, dels espectadors més escèptics. Més enllà d’aquesta vessant documental, la ficció també ha incorporat les ciutats com un personatge més, fins i tot com un prototip genèric. Els carrers d’un thriller, siguin a Londres o a Chicago, són plens d’ombres amenaçadores, de cantonades i cruïlles que conviden al crim o al misteri. Quan, d’altra banda, Gene Kelly i Stanley Donen van fer dels carrers l’escenari d’Un dia a Nova York, el musical va fer un tomb copernicà. I què dir de Metropolis, la ciutat del futur per definició.
Cada projecció del cicle Una ciutat, un film anirà acompanyada d’una peça audiovisual de tres minuts que explica històries urbanes a través de la fotografia. Al vestíbul de la seu de la Filmoteca podeu veure una exposició de 7.7 (Revista de Fotografia Digital) amb cinc d’aquestes peces. A la sala descobrireu noves visions del món que sintonitzen amb el mateix estil i a la vegada dialoguen amb els films projectats. És com si, abans de viatjar a un destí determinat, féssiu una petita escala en un altre indret. I sempre, sense sortir de la Filmoteca.
Consulteu el llistat de pel·lícules del cicle Una ciutat, un film