Josep Maria Pou ha presentat Màscares a la Filmoteca. Interpreta Orson Welles en aquest documental que, alhora, reflecteix el procés de posada en escena d’una obra teatral. Quan es va rodar Màscares, Pou venia d’interpretar King Lear als escenaris i, posteriorment, també ha interpretat Forests, un muntatge dirigit per Calixte Bieito a partir de diverses obres de Shakespeare. Aquest joc de miralls, de transvasaments, es repeteix sovint a l’entorn de l’obra monumental del dramaturg britànic. Welles la dominava a pler i, per aquest motiu, la va adaptar a la ràdio, al teatre, al cinema i, fins i tot, en uns llibrets divulgatius que, sota el títol Everybody’s Shakespeare, eren de lectura obligada a les escoles.

La Filmoteca segueix el cicle Shakespeariana, iniciat el propassat mes de juny i que es perllongarà tot l’agost, amb un ventall de propostes que reflecteix aquesta polivalència del dramaturg. Hi ha un biòpic, Anonymous, que fins i tot posa en dubte la seva existència. També hi ha l’apropament que Al Pacino va fer, a Looking for Richard, per apropiar-se d’una de les seves obres majors i, fins i tot, la confrontació entre una versió còmica de Bromo and Juliet, protagonitzada per Charley Chase, i l’adaptació –made in Hollywood– de The Taming of the Shrew que va propiciar l’única actuació conjunta de Douglas Fairbanks i Mary Pickford.

No podia faltar la presència de Welles, amb dues de les seves adaptacions canòniques, Othello i Macbeth, i dos dels seus referents centrats en respectives versions d’Henry V: la de Laurence Olivier, la seva competència contemporània més clàssica, i la de Kenneth Branagh, el deixeble destacat que ha recollit herències de tots dos. També programem l’homenatge que Gus Van Sant, a My own private Idaho, va retre a Chimes at Midnight. Aquesta és la obra, després pel·lícula, que Welles va construir al voltant del personatge de Falstaff a partir de diversos textos shakespearians. El bon vivant menyspreat pel futur rei d’Anglaterra era tot un model vital i ètic per al cineasta i també va ser-ho per a Josep Maria Pou quan el va interpretar a Su seguro servidor, Orson Welles. En la trama, escrita per Richard France, Welles espera una trucada de Spielberg per veure si li paga el seu Don Quixot inacabat. Quan escolta la negativa, Pou és Welles, però també el Falstaff traït pel seu amic un cop arriba al poder. Shakespeare forever.

Cicle Shakesperiana a la Filmoteca de Catalunya.