La cinefília d’en Terenci

Si algú es va estranyar que programéssim Blancaneus i els set nans com a homenatge a Terenci Moix, a la sessió commemorativa dels deu anys de la seva mort van quedar-ne clar els motius. L’escriptor era un apassionat de Walt Disney, va explicar la seva germana Anna Maria, i no només va aprofitar una Setmana del Llibre a París per allotjar-se en un hotel d´Eurodisney on esmorzava amb Mary Poppins, sinó que celebrava el Nadal en família amb un DVD de Dumbo. Tota la seva vida va ser un Peter Pan que no volia créixer i, per tots aquests motius, la banda sonora que va acompanyar el funeral celebrat a l’Ajuntament de Barcelona va incloure melodies de Peter Pan, Blancaneus i els set nans i, naturalment, Sinuhé l’egipci, una altra de les seves dèries.

Maruja Torres, Román Gubern i Anna Maria Moix a la taula rodona d'inici del cicle "Imatges per recordar en Terenci", celebrada el 2 d'abril a la Filmoteca de Catalunya

Com a introducció d’un cicle de les pel·lícules que li agradaven a en Terenci, Maruja Torres i Román Gubern van recordar les seves sòlides vinculacions amb el cinema. La seva primera crítica publicada a Film Ideal va ser del film Cleopatra, va elevar als altars del star system a Mis inmortales del cine i va impregnar les seves novel·les de referències cinematogràfiques. Definit per Gubern com “un voyeur, en tots els sentits de la paraula”, l’autor d’El dia que va morir Marylin admirava els films clàssics de Hollywood però també el cinema italià, gràcies a llargues estades a Roma i la seva admiració pels gèneres populars: el pèplum i el melodrama.

Maruja Torres, d’altra banda, va evocar el moment en què els seus amics van llençar una part de les seves cendres davant la Biblioteca d’Alexandria, com si es tractés d’una pel·lícula. Hauria d’haver estat èpica, però s’hi van introduir elements de comèdia i, fins i tot, de suspens, quan va aparèixer un gat –un moix– que els assistents van identificar amb en Terenci. Els propers dies veurem Sinuhé el egipcio, Faraon, El último cuplé o The Gene Kruppa Story –protagonitzada pel seu admirat Sal Mineo– com a record i homenatge a Terenci Moix: un cinèfil de soca-rel, un escriptor que va projectar els seus fantasmes a través de la pantalla.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s