Polifacètica Maria Aurèlia Capmany

No calia  cap pretext, ni números rodons de qualsevol onomástica. Quan la Fundació Maria Aurèlia Capmany ens va proposar retre homenatge a aquesta dona irrepetible, ens hi vam adherir a ulls clucs. Disposàvem, a més, d’un material cinematogràfic fet a mida: “Maria Aurèlia Capmany parla d’Un lloc entre els morts”. Es tracta d’un document, més que d’un documental, rodat per Joaquim Jordà el 1969 per atreure un productor que li permetés adaptar a la pantalla aquesta novel·la que acabava de guanyar el premi Sant Jordi. L’autora explica la seva trama com si es tractés de la biografia d’un personatge real, un poeta català de principis del segle XIX afrancesat i que renega de la burgesia sense trencar-hi. A mitja conversa amb Jordà, l’escriptora revela que no es tracta d’un personatge real sinó d’una invenció novel·lesca, i es llavors  quan el film adquireix la naturalesa de joc de miralls entre la realitat i la ficció i el passat i un present que també podría ser el del protagonista de la seva obra.

Aquest film no va aconseguir aixecar el projecte ni va ser exhibit comercialment. Es més, va desaparèixer de circulació durant més de vint anys fins que, mentre preparàvem amb Casimiro Torreiro el llibre sobre “L’Escola de Barcelona”, el vam trobar dins el llegat de Carles Durán. La Filmoteca de Catalunya, llavors dirigida per Natàlia Molero, el va restaurar un temps després i, a la sessió de dijous pasat, adquiria tot el seu valor de retrat d’una Maria Aurèlia Capmany en plenitut de facultats.

La vessant com a escriptora de la Capmany va ser glossada per Guillem-Jordi Graells, curador de la seva obra. El record de la seva lluita feminista va córrer a càrrec de Montserrat Palau. Josep Maria Álvarez es va ocupar de la seva militància política i Anna Capmany, una de les seves dues nebodes, va aportar el testimoni de la seva dimensió més familiar i íntima. Va quedar clar que Maria Aurèlia Capmany és un personatge tan polifacètic com políticament incòmode. La tasca de la Fundació que porta el seu nom consisteix, tanmateix, a preservar la seva memòria, i com a Filmoteca estem molt orgullosos de contribuir-hi des de la vessant que ens correspon, la cinematogràfica.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s