Les lliçons de Borau

No és casual que l’homenatge de la Filmoteca de Catalunya a José Luis Borau coincidís amb una de les sessions de l’ESCAC. Professor de l’EOC i de nombrosos seminaris de guió, el director de Furtivos també va estar molt directament vinculat amb les principals escoles de cinema contemporànies: l’ECAM i l’ESCAC, a la qual hi ha una aula que porta el seu nom.

Dijous hi havia molta gent a la sala Chomón, i nombrosos estudiants de cinema disposats a descobrir els misteris de Furtivos, el film de més èxit de Borau i també un dels mes representatius de la transició a la democràcia. Manuel Gutiérrez Aragón, el seu coguionista, va explicar que es va començar a rodar sense el guió acabat, i que el punt de partida era un bosc i la presència de Lola Gaos. També es van incorporar al repartiment dos actors tan inhabituals com el cantautor Ovidi Montllor i el mateix Borau en el paper d’un Governador Civil que havia d’encarnar López Vázquez i que va portar de corcoll a la censura.

Furtivos es va poder estrenar sense cap tall gràcies a la seva presentació al festival de Sant Sebastià i, més específicament, a la Concha d’Or que li va atorgar un jurat presidit per Antonio Isasi Isasmendi. Román Gubern també va aportar la anècdota d’una projecció a Los Angeles, amb la complicitat del consolat espanyol, el mateix dia que moria Franco, una sessió en què dos periodistes nord-americans van abandonar la sala en l’escena del maltractament d’un animal.

Síntesi perfecta de la literatura realista espanyola dels anys cinquanta i del cinema nord-americà, Furtivos es el millor exemple per il·lustrar el tarannà personal del cinema de Borau. Ell era, tanmateix, molt més que un cineasta, i així va recordar-ho Rosa Vergés des de la seva experiència com a vicepresidenta de l’Acadèmia del Cinema Espanyol sota les transgressores directrius de Borau. Director, guionista, productor, publicista, editor, acadèmic, escriptor i historiador cinematogràfic, aquest polifacètic personatge va presidir simbòlicament la seva sessió d’homenatge amb una fotografia que reflectia la seva bonhomia i grandesa. Va ser una nova lliçó d’aquest mestre per a tots els futurs cineastes que omplien la sala.