Algú va dir que la sessió d’homenatge a Cinto Esteva, celebrada a la Filmoteca el 24 de gener amb la projecció dels seus tres documentals, havia estat històrica i irrepetible. Juan Goytisolo, un dels participants a l’acte, va explicar per què. Fa més de 50 anys, un escamot feixista italià, pagat pel govern espanyol, va segrestar la còpia del documental Notes sur l’emigration, realitzat per Cinto Esteva i Paolo Brunatto però erròniament atribuït a Goytisolo per un franquisme sensiblement ferit per un film que mostrava la realitat més amarga del país en plena campanya d’expansió turística europea. Aquells dos estudiants d’arquitectura a Ginebra s’havien limitat a filmar la misèria de barriades d’Almeria i de Barcelona per justificar la massiva emigració d’espanyols cap a Suïssa o Alemanya. El resultat, cinematogràficament molt primitiu, era sociològicament demolidor i, per aquest motiu, el documental ha restat pràcticament invisible fins que, gràcies a les recerques de Luis Parés, se n’ha trobat una còpia recuperada per la Filmoteca de Catalunya.

Uns anys després, Esteva va realitzar Alrededor de las salinas, un altre documental sobre l’explotació laboral a Eivissa que, tanmateix, incorporava elements reflexius sobre el cinema com a manipulador de la realitat. I la seva trajectòria documental va prosseguir amb Lejos de los árboles, un ambiciós fresc sobre les festes bàrbares celebrades a l’Espanya franquista en nom de la religió o del sacrifici d’animals. Tots tres films van tenir problemes amb la censura. D’aquí que Joaquim Jordà sintetitzés l’esperit de la Escola de Barcelona amb la frase “ja que no podem fer Victor Hugo, farem Mallarmé”. Els tres documentals projectats a la Filmoteca corresponien al realisme que Cinto Esteva va intentar abans de llançar-se a les metàfores poètiques de Dante no es únicamente severo, Después del diluvio o El hijo de María.

La còpia que es va projectar de Lejos de los árboles no era, d’altra banda, l’original preservada per la Filmoteca de Catalunya. És un nou muntatge efectuat per Pere Portabella, productor d’aquest film, per treure’n les escenes retòriques. Discutible o no, és una nova lectura d’un material extraordinàriament ric i fascinant. Aquesta sessió d’homenatge, presidida per Daria, filla del cineasta, ha estat un avançament del que el 2014 serà el gran homenatge que des de la Filmoteca volem dedicar a Cinto Esteva, amb la projecció de tota la seva filmografia i una exposició que posi en relleu totes les seves vessants artístiques en el terreny de l’arquitectura, la pintura i el cinema.