La Filmoteca de Catalunya ha volgut retre un merescut homenatge a dos grans professionals del cinema del nostre país. El cap de producció Lluis Ferrando es jubila després de tota una vida dedicada al cinema i ha considerat que el millor lloc per celebrar-ho era una sala de projeccions; millor encara, la sala Chomón de la nova seu de la Filmoteca. Ferrando n’és un espectador assidu però l’altre dia n’era el protagonista. A la platea hi havia molts companys de professió (Bellmunt, Garay, Benpar, Pladevall i un llarg etcètera). A la taula l’acompanyaven J. A. Pérez Giner i Issona Passola. Amb el primer es va forjar en tasques de producció a l’empresa Profilmes, “la Hammer catalana”, com a responsable de vendes internacionals d’aquelles pel•lícules de terror de Paul Naschy o d’aquells Tarzán rodats a Vallvidrera. Bellmunt, que després obtindria grans èxits amb L’orgia o La quinta del porro, es va donar a conèixer amb un Robin Hood nunca muere que Ferrando va aconseguir vendre a nombrosos països. Els darrers anys d’una llarga trajectòria que també inclou TVC o la fundació de la cooperativa anarquista Germinal Films corresponen a Massa d’Or, amb la culminació que suposa Pà negre. Isona Passola va parlar d’aquest període reivindicant la mirada freda i objectiva de Ferrando, a la vegada que reconeixia el seu entusiasme pel cinema. A partir d’ara es dedicarà a viatjar, una altra de les seves grans passions, però de ben segur encara el veurem associat a algun projecte i, si més no, gaudint de properes sessions a la Filmoteca.
Antonio Chavarrías també porta tota una vida dedicada al cinema però encara li queda molta corda com a director i productor. Després de la seva incursió en el terror psicològic de Dictado, ja està escrivint el guió de la seva propera pel•lícula, la primera d’època històrica. La seva especialitat, tanmateix, són els thrillers Una dona al meu jardí, Susanna, Volverás o Las vidas de Celia, on el caràcter ombrívol de l’atmosfera contagia el tarannà dels personatges. Com a productor, en canvi, Chavarrías ha apostat per directors com Marc Recha (L’arbre de les cireres i Pau i el seu germà), Agustí Villaronga (Aro Tolbukhin) o Claudia Llosa (Madeinusa i La teta asustada), que amb aquest darrer títol li va proporcionar l’Os d’Or de Berlin i una nominació a l’Oscar al millor film de parla no anglesa. Totes aquestes experiències apareixen reflectides en el llibre que ha publicat la Filmoteca de Catalunya i que ha escrit Elisabet Cabeza des de la seva doble vessant de periodista cinematogràfica i de codirectora de dues pel•lícules produïdes per Chavarrías: La doble vida del faquir i Màscares. Tímid i reservat per naturalesa, el cineasta revela en aquest llibre molts aspectes fins ara inèdits de la seva biografia a la vegada que exposa la seva obra a la interpretació que Cabeza fa d’un dels corpus cinematogràfics més coherents del cinema català contemporani.