Acollir la presència de Kevin Brownlow a la Filmoteca ha estat tot un luxe. El públic que va assistir al debat posterior a la projecció de Winstanley va quedar sorprès per aquest film realitzat el 1975, amb mitjans gairebé artesanals i actors no professionals, que reconstrueix l’experiència d’una comuna socialista a l’Anglaterra del segle XVII. Brownlow va entrar en detalls sobre la seva gènesi, a partir dels diaris del mateix Gerrard Winstanley, sobre la cura de la reconstrucció històrica amb armadures procedents de la Torre de Londres i sobre els referents cinematogràfics als quals va recórrer. La primera escena, una batalla, porta la banda sonora d’Alexander Nevski però, en realitat, està visualment inspirada en la de Chimes at Midnight, d’Orson Welles.
Entre les grans fites de Brownlow també hi ha la sèrie Chaplin desconegut, fruit del privilegi d’accedir als arxius personals del cineasta, que enregistrava tots els seus assajos amb pel·lícula fins a trobar la perfecta execució del gag. Fruit de totes aquestes activitats, Brownlow va ser guardonat, ara fa un parell d’anys, amb un Oscar honorífic de l’Acadèmia de Hollywood. A la conferència que va impartir al Museu d’Història de Catalunya i a la posterior visita a la Filmoteca es va presentar, tanmateix, amb camisa i corbata, una gorra de beisbol i una bossa del festival de Berlín. Tot un personatge que desborda saviesa cinematogràfica.