A més de ser un dels directors de fotografia més prestigiosos del cinema europeu –ha treballat set cops amb Pedro Almodóvar i acaba de fer-ho amb Brian de Palma a Berlin-, José Luis Alcaine també té temps per revisar grans clàssics del cinema. Sensibilitzat per la reproducció del Guernica que des de feia anys presidia el saló de casa seva com a símbol antifranquista, una escena d’Adéu a les armes (Frank Borzage, 1932) el va fer saltar del sofà. Tots els elements del quadre de Picasso estaven en aquelles imatges d’un bombardeig alemany durant la Primera Guerra Mundial.  Una dona amb un nen en braços; una altra amb els braços estesos i una tercera angoixada; una porta amb les mateixes ombres; unes flames; la mà d’un mort, uns cavalls enfollits i fins i tot una oca salten del film a la representació que Picasso va fer del bombardeig nazi amb els mateixos elements de caràcter simbòlic.

Alcaine ha explicat la seva teoria dels orígens cinematogràfics del quadre en una sessió de Per amor a l’art. Cinema i pintura, que organitzem amb la col·laboració de MNAC. Ell mateix és conscient de la gosadia d’irrompre en la gènesi d’un dels quadres més mítics del segle XX, però a les proves es remet i, ara per ara, ningú no les ha refusat. Amb el suport de les imatges del film i del quadre, el director de fotografia compara cinema i pintura fins a arribar a la evidència de la similitud. D’altres dades, que ha anat afegint progressivament, consoliden la seva hipòtesi. Tot i que no consta als crèdits, aquesta escena d’Adéu a les armes no la va rodar Borzage, sinó John Negulesco, un pintor romanès que va freqüentar els cercles surrealistes de París abans de marxar a Hollywood per ser director de cinema.

Picasso podia haver vist el film, estrenat a París el 1933, a partir d’aquesta data. Fins i tot s’hauria pogut projectar en alguna de les sessions organitzades per la vescomtessa de Noailles a l’Studio des Ursulines, on Buñuel va estrenar L’Age d’Or. Darrera Adéu a les armes, d’altra banda, hi havia la novel·la d’Ernest Hemingway, gran amic de Picasso i corresponsal internacional a la Guerra Civil espanyola. De l’única cosa que Alcaine es lamenta és de no poder acreditar que Picasso va veure, amb tota probabilitat, la pel·lícula. Però tampoc deixa d’acumular proves, com a mínim curioses: el pintor malagueny no tenia amics actors. L’excepció era Gary Cooper, el protagonista d’Adéu a les armes.