Des del mateix dia de la inauguració, la inserció de la nova seu de la Filmoteca de Catalunya al barri del Raval ha estat per a nosaltres una prioritat. Portem gairebé cinc mesos d’activitat en perfecta harmonia amb el barri i ara ha arribat el moment de reforçar aquest vincle de la millor manera que sabem fer-ho: amb les imatges. Les d’una exposició –El Raval al Raval: Imatges d’un barri– i les d’un cicle de pel·lícules que, en tots dos casos, tenen com a protagonista el districte de Barcelona on ens trobem.
El Raval és, certament, un barri cinematogràfic on s’hi han rodat desenes de pel·lícules de diferents èpoques i gèneres. Una altra cosa és que les trames que desenvolupen es corresponguin amb la veritat. Tots sabem de la facilitat del cinema per mentir o, si més no, per distorsionar la realitat. I en aquest sentit, al Barri Xino li va tocar ser l’escenari de moltes pel·lícules policíaques rodades durant el franquisme: Los atracadores, Hay un camino a la derecha, Sin la sonrisa de Dios, Apartado de Correos 1001, Calle sin sol i Distrito Quinto. Amb l’arribada de la democràcia es va endurir la imatge nocturna del delicte quan es capbussava en els locals de mala nota de Bilbao, Barcelona Sud, La rossa del bar, Susanna, El triunfo i Sinatra. I va caler esperar al canvi de segle perquè les transformacions arquitectòniques i socials del Raval apareguessin reflectides a En construcció o De nens. Aquests films de Guerin i Jordà són, tanmateix, la punta de llança d’un allau de documentals que intenten explicar una altra història del barri, la d’aquell que lluita per fugir dels estereotips.
A la sessió inaugural del cicle, no vam dubtar a projectar alguns d’aquests documentals, gairebé anònims des del punt de vista comercial, però fets des de la sensibilitat contemporània del Raval. El cineasta Francesc Betriu va explicar perquè el barri ha estat present a set dels seus films, i el novel·lista Andreu Martín va criticar obertament tots aquells intel·lectuals que havien criticat les transformacions socials empreses per les administracions democràtiques perquè modificaven les arrels històriques del barri, unes arrels tan atractives pels que vivien fora d’aquest com insostenibles pels qui les patien cada dia.
Durant les properes setmanes, l’espectador de la Filmoteca podrà constatar quina és la imatge que el cinema ha ofert del Raval. Veieu les pel·lícules del cicle –n’hi de molt curioses– i no deixeu de visitar la magnífica exposició que ha comissariat Octavi Martí fins fer del barri un escenari de pel·lícula. I quan sortiu de nou a la remodelada plaça de Salvador Seguí, no deixeu de comparar el que heu vist a través de les imatges i el que us envolta a la realitat.