Josefina Molina, Anna Lizaran i la Mostra Internacional de Films de Dones aporten, aquests dies, un to decididament femení a la programació de la Filmoteca de Catalunya. El certamen especialitzat en una mirada de gènere ja és un clàssic de la casa. Cal felicitar-lo per haver arribat a la seva vintena edició i, llevat d’un parèntesi de quatre anys, ha comptat amb la pantalla de l’antiga seu de l’avinguda de Sarrià com a finestra principal. El trasllat al Raval no ha modificat ni els criteris de programació ni uns termes de col·laboració que es fonamenten en la coincidència de mirar al passat sense deixar d’explorar el present. Als films contemporanis, en la programació d’enguany s’hi afegeixen clàssics d’Alice Guy, Lizzie Borden o Sara Gómez, noms tan venerables –i plens de complicitats– com el d’Agnès Varda o Naomi Kawase, i un factor local de pes amb l’estrena de Ferida-Arrel en una sessió presidida per l’honorable Conseller de Cultura. Vint-i-dues realitzadores catalanes coordinades per Fran Ruvira han sumat forces per retre homenatge a Maria-Mercè Marçal en un mosaic audiovisual que tradueix en imatges l’univers d’aquesta poetessa prematurament desapareguda.
La llavor de la progressiva normalització de la mirada femenina darrera la càmera té una protagonista destacada en Josefina Molina. La primera dona llicenciada per l’EOC ha dirigit cinema, teatre i televisió i, fruit d’aquesta intertextualitat n’és Función de noche, adaptació a la pantalla de l’obra Cinco horas con Mario, que ella també va adaptar als escenaris. Aquest és el film que justament es va projectar a la Filmoteca a la sessió d’homenatge coorganitzada per l’Acadèmia del Cinema Català a la guanyadora del Goya d’Honor d’aquest any. Patricia Ferreira, Joel Joan, Joaquim Oristrell i Mercè Coll van lloar la trajectòria d’aquesta cineasta que, des de la veu de l’experiència, defensa el cinema de dones sense deixar de reivindicar la singularitat de cada realitzadora.
Anna Lizaran ha navegat més a prop del teatre que del cinema però les seves esporàdiques interpretacions davant les càmeres tenen la força de Forasters, Souvenir o Herois. Aquests són, precisament, alguns dels títols que hem programat per reivindicar els vasos comunicants d’una actriu fora de sèrie. Per retre-li un merescut homenatge, ningú millor que Lluís Pasqual, Sergi Belbel i Ventura Pons, còmplices d’una trajectòria exemplar amb una excepció: la seva única incursió com a directora de cinema amb l’adaptació d’Arsènic i puntes de coixí. Tota una curiositat a descobrir a la Filmo!