Robert Guédiguian i Ariane Ascaride van viure, dimarts, una jornada molt intensa a la Filmoteca de Catalunya. Presentaven la seva darrera pel·lícula, Les neiges du Kilimandjaro, premi Lux del Parlament Europeu i de propera estrena al nostre país, i també una actualització de la retrospectiva que ja se’ls va tributar el 2001. Els propers dies es podran repescar tres dels darrers llargmetratges del cineasta marsellès que no han gaudit d’espai a les sales comercials i també el debut de l’actriu Ariane Ascaride darrera les càmeres: Ceux qui aiment la France.
Els creadors de Marius et Jeanette van atendre als periodistes, van donar consells polítics als quatre diputats europeus que prèviament havien expressat la seva opinió sobre el film que ells mateixos havien guardonat, van visitar l’exposició sobre el cinema i la guerra civil i van dialogar amb el públic que omplia de gom a gom la sala Chomón. Les neiges du Kilimandjaro és un film d’absoluta actualitat i no va deixar ningú indiferent. Va haver-hi reaccions emotives i també crítiques davant d’un Guédiguian que no es cansa de reivindicar Brecht i Pasolini com a referents d’un llenguatge voluntàriament popular i al mateix temps compatible amb la reflexió sobre la consciència política en els actuals temps de crisi.
“Les comèdies aporten solucions i els drames només plantegen els problemes”, va dir Guédiguian abans de recomanar Lady Jane a qui vulgui veure un film “on tothom es suïcida”. També va aconsellar L’armée du crime a aquells espectadors disposats a valorar el coratge d’uns joves que es van afiliar a la Resistència perquè els fastiguejava l’ocupació nazi. I quan, d’aquí uns mesos, abordi el rodatge del seu proper film sobre el genocidi armeni caldrà recordar Le voyage en Arménie, la seva primera incursió en la terra dels seus avantpassats. Aquests tres films es podran veure els propers dies a la Filmoteca de Catalunya com a homenatge a aquest “clan dels marsellesos” que porten trenta anys fidels a uns mateixos escenaris, a uns personatges que han evolucionat amb el temps i a una visió del món tan crítica com lúcida..