Carlos Saura va estar ahir a la Filmoteca de Catalunya per visitar l’exposició Imatges confrontades: la guerra civil i el cinema i també per presentar una projecció de ¡Ay Carmela! programada dins el cicle Memòries de la Guerra Civil. El director de Cría cuervos coneix el tema de prop i en parla a través d’imatges. Va viure una part del conflicte a Barcelona i el recorda amb les bombes que queien sobre la línia fèrria, llavors descoberta, que passava pel carrer Aragó o amb la cara ensangonada d’una companya de classe quan l’esclat va trencar els vidres de l’escola.

Més endavant, ja cineasta, els seus primers films van recórrer a la metàfora per driblar la censura franquista. La caza parlava de la violència entre un grup d’amics que acaben matant-se entre ells però la censura només va posar pegues al títol originari. La caza del conejo els sonava sospitosament pornogràfic i el van escurçar. El protagonista d’El jardín de las delicias està inspirat en Juan March però la seva amnèsia i els problemes successoris també feien pensar en un Franco ja decadent. Resultat: la pel·lícula va estar prohibida durant tot un any. La prima Angélica, ja al final de la dictadura, es va beneficiar de la seva selecció al festival de Cannes per passar censura però va ser objecte de dues bombes de la ultradreta en cinemes de Barcelona i Madrid. La imatge de la discòrdia era la d’un falangista amb el braç enlaire per un suport ortopèdic.

Saura admet que ¡Ay Carmela! és la seva millor pel·lícula sobre la guerra civil. Lliure adaptació d’una obra teatral de Sanchís Sinisterra, va ser rodada ja en democràcia per mostrar la tragèdia d’uns còmics obligats a canviar de bàndol. La sala Chomón es va omplir per veure la projecció i participar en un debat amb el cineasta, que també va anticipar el seu proper projecte: una crònica sobre els 33 dies que Picasso va emprar en pintar el Gernika, de nou amb la guerra civil al rerefons: “Si els americans segueixen fent pel·lícules sobre la guerra de secessió i la de Vietnam, perquè nosaltres no podem fer-ho sobre la nostra. La gran pel·lícula encara no s’ha fet i queden moltes coses per dir”.