Les dues pel·lícules més guardonades de la darrera edició dels Oscar reten homenatge als orígens del cinema. The artist és un cant nostàlgic als darrers anys del cinema mut amb la traumàtica irrupció del sonor que va acabar amb la carrera de moltes estrelles d’aquella època. La invención de Hugo encara es remunta més enrere per reivindicar la genialitat de Georges Méliès, pioner dels trucatges a la pantalla i injustament oblidat quan els darrers anys de la seva vida venia joguines en una estació de París.

El públic de les filmoteques coneix perfectament les referències extretes dels melodrames de Cecil B. De Mille, les aventures de Douglas Fairbanks o les comèdies de Chaplin i també s’ha deixat embadalir per les fantasies del Voyage dans la lune. Hi ha molts espectadors, tanmateix, que tindran notícia d’aquestes joies del passat gràcies a la potent difusió de la qual gaudeixen els films guardonats amb l’Oscar. Tot i els anacronismes de The artist (què hi fa la música de Bernard Hermann per Vertigo en un film que transcorre als anys vint?) o les imprecisions biogràfiques de La invención de Hugo, la seva importància rau en reivindicar el cinema com art del segle XX i com a llenguatge universal.

Un cop sembrada aquesta llavor entre el gran públic, la feina que ens correspon a les filmoteques és la de preservar i difondre les obres originals. El públic que va acudir a la jornada de portes obertes de la Filmoteca de Catalunya o a la sessió especial d’inauguració va tenir l’oportunitat de passar-ho bé amb curtmetratges de Segundo de Chomón, i no hi ha res més reconfortant que comprovar fins quin punt conserven tot el seu potencial lúdic i fantàstic. Més endavant, quan les sales comercials ja hagin fet la seva feina, The artist i La invención de Hugo també tindran un lloc destacat a la nostra programació per celebrar la seva contribució a la Història del cinema.